La noia que saltava a través del temps (時をかける少女 , Toki o kakeru shōjo?) és una pel·lícula japonesa d'anime del 2006 situada en el temps 20 anys després de la novel·la Toki o kakeru shōjo de Yasutaka Tsutsui. Tracta d'una noia que un dia descobreix que pot viatjar en el temps i comença a utilitzar aquesta habilitat de forma despreocupada per solucionar petits problemes. Va ser produïda per l'estudi Madhouse i dirigida per Mamoru Hosoda.
La crítica la va rebre d'una forma molt positiva, i fou guardonada amb els premis Mainichi i de l'acadèmia de cinema del Japó durant el 2007.
La noia que saltava a través del temps era una petita producció que va ser llençada en un principi en pocs cinemes japonesos. La bona acollida entre els qui l'anaven a veure i la bona crítica van fer que la productora, Kadokawa, decidís prendre mesures extraordinàries i va distribuir la pel·lícula a noves sales i la va enviar a diversos festivals internacionals. Als cinemes japonesos, va arribar a recaudar 300 milions de yens (~2.250.000€). La pel·lícula ha estat llicenciada al Canadà, els Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya i Rússia. Tot i que no ha arribat a Espanya, el llargmetratge va ser emès al Festival Internacional de Cinema de Catalunya del 2006, on va rebre el premi a millor pel·lícula d'animació.
És una estudiant de secundària que viu a Shitamachi a Tòquio. És bastant maldestra i porta una vida simple i sense canvis bruscos. Un dia a l'escola descobreix un missatge escrit a la pissarra i seguidament, cau sobre un estrany objecte amb forma de nou. Creient que no passa res, continua amb la seva rutina. No obstant això, de tornada de l'institut a casa, perd el control de la seva bicicleta i l'atropella un tren; però, en aquest mateix instant, és transportada minuts abans que succeís. És així com es percata que pot viatjar al passat. Aquest mateix dia, mentre es troba en el bany, descobreix els números de l'avantbraç que li indica el nombre de viatges que li queden, ja que són limitats.
Tia de Makoto i protagonista de la novel·la homònima. Es refereixen a ella com la "tia bruixa". Després de l'accident que té la seva neboda, aquesta li explica que pot viatjar en el temps. Kazuko li recomanarà fer-lo servir sàviament, advertència que Makoto oblidés completament i a qui després acudirà quan tot es la vingui a sobre.
Sent un dels millors amics de Makoto, acabarà tenint un interès més gran cap a ella. Prové del futur, i va arribar a aquest temps amb el desig de poder contemplar una vegada més una pintura que Kazuko estava restaurant. A l'institut on estudia al costat de Makoto i Kousuke no se sap res del seu passat i només es rumurea que és un estudiant que ha passat per moltes escoles, i quan desapareix del no-res sense si més no parlar amb Makoto, de qui estava enamorat, es comencen a dir coses molt dolentes de l'ell. Makoto, sense poder contradir res, es queda callada ja que li a promés a Chiaki no revelar res d'on ve ni de qui és.